45. El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
46. Tenia trenta anys quan va ser presentat al faraó, rei de Egipte.Després d’acomiadar-se’n, va recórrer tot Egipte.
47. Durant els set anys d’abundància, la terra va produir molt bones collites,
48. i Josep aplegà a les ciutats reserves de tots els queviures, dipositant en cada ciutat les collites dels camps de la rodalia.
49. Josep va emmagatzemar tanta quantitat de gra, que va renunciar a fer-ne el compte: n’hi havia tant com grans de sorra hi ha a la vora de la mar.
50. Abans que arribés el primer any de fam, Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis, i dona de Josep, va donar a llum dos fills.
51. Josep va posar al més gran el nom de Manassès, dient:– Déu m’ha fet oblidar tots els sofriments i la llunyania de la casa del meu pare.
52. Al petit, li va posar el nom d’Efraïm, dient:– Déu m’ha donat fills en el país de la meva aflicció.
53. Es van acabar els set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte
54. i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa.
55. Quan la fam es va estendre per tot el país d’Egipte, el poble reclamà aliments al faraó. Aquest va respondre a tota la gent del país que anessin a trobar Josep i fessin tot el que ell els digués.
56. A mesura que la fam s’apoderava del país, Josep feia obrir tots els graners i venia gra als egipcis. La fam s’anava agreujant a Egipte.
57. I de tots els altres països també venia gent a comprar gra a Josep, perquè la fam s’agreujava pertot arreu.