1. Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.
2. El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci.
3. L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia.
4. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns.
5. Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps.
6. Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l’aliment que prenia.Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure.
7. Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta:– Vine al llit amb mi.
8. Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo:– El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns.
9. En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?
10. I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella.