7. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir.
8. Llavors Judà va dir a Onan:– Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dóna una descendència al teu germà.
9. Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà.
10. Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir.
11. Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:– Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran.Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.
12. Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.