21. Va preguntar a la gent del lloc:– On és la prostituta que era a Enaim vora el camí?Ells van contestar:– Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.
22. L’amic se’n tornà a trobar Judà i li digué:– No l’he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allà no hi ha hagut mai cap prostituta.
23. Judà va replicar:– Que s’ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l’has trobada.
24. Uns tres mesos més tard, van informar Judà:– Tamar, la teva nora, s’ha prostituït i a més ha quedat embarassada!Judà va manar:– Traieu-la fora i que la cremin.
25. Quan ja la treien, va fer dir al seu sogre:– L’home a qui pertany tot això és qui m’ha deixat embarassada.I va afegir:– Mira a veure de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó.
26. Judà els va reconèixer i exclamà:– Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà.I Judà no va dormir mai més amb ella.
27. Quan va arribar l’hora del part, Tamar portava al ventre dos bessons.
28. Mentre donava a llum, un dels bessons va treure la mà. La llevadora la va agafar i va lligar-hi un fil escarlata, dient:– Aquest serà el fill gran.
29. Però el nen va retirar la mà i fou el seu germà qui va sortir. La llevadora va exclamar:– Com t’has obert pas!Judà li va posar el nom de Peres.
30. Després va sortir el seu germà, que tenia a la mà el fil escarlata, i li va posar el nom de Zèrah.