11. Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:– Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran.Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.
12. Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.
13. Van fer-ho saber a Tamar:– El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.
14. Tamar veia que Xelà ja s’havia fet gran i que no l’havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s’assegué a l’entrada d’Enaim, que es troba en el camí de Timnà.
15. Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara.
16. No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:– Au, vinga, que vull estar amb tu.Ella li va demanar:– Què em donaràs per estar amb mi?
17. Ell li va respondre:– T’enviaré un cabrit del meu ramat.Ella va replicar:– Sí, però, mentrestant, dóna’m una penyora.
18. Ell va preguntar:– Quina penyora vols?Ella va respondre:– El teu segell amb el cordó i el bastó que portes.Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada.
19. Després ella se’n va anar, es va treure el vel i es tornà a posar els vestits de viuda.
20. Judà va enviar el seu amic d’Adul·lam a portar el cabrit promès i recuperar les penyores donades a la dona, però no va trobar-la.
21. Va preguntar a la gent del lloc:– On és la prostituta que era a Enaim vora el camí?Ells van contestar:– Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.
22. L’amic se’n tornà a trobar Judà i li digué:– No l’he trobada. I la gent del lloc assegura fins i tot que allà no hi ha hagut mai cap prostituta.
23. Judà va replicar:– Que s’ho quedi! Encara faríem el ridícul, jo que li he enviat el cabrit i tu que no l’has trobada.