1. Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà.
2. Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar.
3. Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er.
4. Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan.
5. Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer.
6. Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar.
7. Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir.
8. Llavors Judà va dir a Onan:– Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dóna una descendència al teu germà.
9. Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà.
10. Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir.
11. Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar:– Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran.Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare.
12. Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats.
13. Van fer-ho saber a Tamar:– El teu sogre puja a Timnà per a la tosa de les ovelles.
14. Tamar veia que Xelà ja s’havia fet gran i que no l’havien casada amb ell. Llavors es va treure els vestits de viuda, es va cobrir la cara amb un vel i s’assegué a l’entrada d’Enaim, que es troba en el camí de Timnà.
15. Judà va veure Tamar i la prengué per una prostituta, ja que duia un vel a la cara.
16. No sabia que fos la seva nora. Es decantà del camí cap on era ella i li digué:– Au, vinga, que vull estar amb tu.Ella li va demanar:– Què em donaràs per estar amb mi?
17. Ell li va respondre:– T’enviaré un cabrit del meu ramat.Ella va replicar:– Sí, però, mentrestant, dóna’m una penyora.
18. Ell va preguntar:– Quina penyora vols?Ella va respondre:– El teu segell amb el cordó i el bastó que portes.Els hi va donar i va jeure amb ella, que va quedar embarassada.