Antic Testament

Nou Testament

Gènesi 37:4-24 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.

5. Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més.

6. Els digué:– Escolteu quin somni he tingut.

7. Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva.

8. Els seus germans li contestaren:– Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini?I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava.

9. Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué:– Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.

10. Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar:– Què vol dir, això que has somiat? ¿Que jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu?

11. Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això.

12. Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare.

13. Un dia, Israel va dir a Josep:– Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d’enviar-t’hi.Josep va respondre:– Aquí em tens, pare.

14. El pare li va dir:– Vés a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies.El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem.

15. Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà:– Què busques?

16. Josep va respondre:– Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats?

17. L’home li va dir:– Ja són fora d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.”Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan.

18. Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo.

19. I es deien entre ells:– Mireu, aquí ve el somiador.

20. Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.

21. Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:– No el matem!

22. I va afegir:– No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare.

23. Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples,

24. el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua.

Llegir capítol complet Gènesi 37