31. Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep.
32. Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.»
33. Jacob la va reconèixer i exclamà:– És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat!
34. Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill.
35. Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
36. Entretant, a Egipte, els medanites van vendre Josep a Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial.