25. Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques –goma adragant, estorac i làdanum–, que transportaven a Egipte.
26. Aleshores Judà va dir als seus germans:– Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang?
27. Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang.Els seus germans se’l van escoltar.
28. Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte.
29. Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits
30. i, tornant cap als seus germans, els digué:– El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
31. Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep.
32. Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.»
33. Jacob la va reconèixer i exclamà:– És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat!
34. Jacob es va esquinçar els vestits, es posà una roba de sac i durant molt de temps va fer dol pel seu fill.
35. Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.