15. Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà:– Què busques?
16. Josep va respondre:– Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats?
17. L’home li va dir:– Ja són fora d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.”Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan.
18. Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo.
19. I es deien entre ells:– Mireu, aquí ve el somiador.
20. Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
21. Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:– No el matem!
22. I va afegir:– No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare.
23. Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples,
24. el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua.
25. Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques –goma adragant, estorac i làdanum–, que transportaven a Egipte.
26. Aleshores Judà va dir als seus germans:– Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang?
27. Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang.Els seus germans se’l van escoltar.