6. Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan.
7. Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
8. Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.
9. Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir
10. dient:– El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel.I el va anomenar Israel.
11. Déu va afegir:– Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.
12. El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.
13. Llavors Déu es va allunyar de Jacob, del lloc on havia parlat amb ell.
14. Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt.
15. Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat.
16. Van partir de Betel i, quan faltava un tros de camí per a arribar a Efrata, Raquel va donar a llum. El part va ser molt difícil.
17. Mentre infantava amb dificultat, la llevadora li va dir:– Anima’t, tens un altre fill.
18. Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí.