3. Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat.
4. Llavors van donar a Jacob totes les estatuetes de déus estrangers i les arracades que duien a les orelles, i Jacob les va enterrar al peu de l’alzina que hi ha a la vora de Siquem.
5. Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.
6. Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan.
7. Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
8. Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.
9. Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir
10. dient:– El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel.I el va anomenar Israel.
11. Déu va afegir:– Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.
12. El país que he donat a Abraham i a Isaac, te’l dono a tu i, després de tu, a la teva descendència.
13. Llavors Déu es va allunyar de Jacob, del lloc on havia parlat amb ell.
14. Jacob va erigir una pedra allà on Déu havia parlat amb ell i la va consagrar vessant-hi vi i oli al damunt.
15. Jacob va donar el nom de Betel a aquell lloc on Déu li havia parlat.