8. Hamor, doncs, va arribar i els parlà així:– El meu fill Siquem s’ha enamorat de la vostra filla. Vulgueu donar-la-hi per muller.
9. Emparenteu-vos amb nosaltres: doneu-nos per dones les vostres filles i preneu vosaltres les nostres.
10. Quedeu-vos a viure amb nosaltres. Podeu disposar d’aquest territori: habiteu-hi, feu-hi comerç, compreu-hi propietats.
11. Siquem, per la seva banda, va dir al pare i als germans de la noia:– Sigueu gentils amb mi i jo us donaré tot el que em demanareu.
12. Exigiu-me un preu ben alt i bons regals, però doneu-me la noia per muller.
13. Els fills de Jacob, ofesos perquè Siquem havia deshonrat la seva germana Dina, van respondre amb engany a Hamor i a Siquem:
14. – Nosaltres no podem fer el que demaneu: no podem donar la nostra germana a un home que no ha estat circumcidat. Seria una deshonra per a nosaltres.
15. Només us donarem el nostre consentiment amb aquesta condició: que, com nosaltres, tots els vostres homes es facin circumcidar.
16. Així us podrem donar les nostres filles i nosaltres ens casarem amb les vostres. Viurem plegats i formarem un sol poble.
17. Però, si no voleu circumcidar-vos, ens endurem la nostra germana i ens n’anirem.
18. Hamor i el seu fill Siquem van acceptar aquesta proposta.
19. El xicot no va trigar a dur a terme el que havien acordat, perquè s’estimava la filla de Jacob; i ell era el més considerat en la família del seu pare.
20. Hamor i el seu fill Siquem es van presentar al consell, reunit a la porta de la ciutat, i van parlar als seus conciutadans. Els digueren:
21. – Aquests homes són gent de pau. Deixem que visquin entre nosaltres i recorrin el país dedicats als seus afers. El nostre territori és prou gran perquè ells també hi càpiguen: casem-nos amb les seves filles, i nosaltres donem-los les nostres.