4. Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven.
5. Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar:– Qui són aquests?Jacob respongué:– Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.
6. Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren.
7. Després es va acostar Lia amb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s’acostà Josep amb Raquel i també van prosternar-se.
8. Esaú va preguntar encara:– Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant?Jacob li va respondre:– Volia guanyar-me el favor del meu senyor.
9. Esaú va replicar:– Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu.
10. Jacob va insistir:– De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença.
11. Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot.I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar.
12. Després Esaú li va proposar:– Posem-nos en camí. Jo t’acompanyaré.
13. Però Jacob li va respondre:– Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat.
14. Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr.
15. Esaú va dir:– Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen.Jacob va respondre:– Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor.
16. Aquell mateix dia, Esaú va emprendre el camí de retorn cap a Seïr.