19. respon-li: “És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre.”
20. Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats:– Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix,
21. i afegiu-hi: “El teu servent Jacob ve darrere nostre.”Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»
22. Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
23. Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.
24. Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia;
25. i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
26. Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
27. Després digué a Jacob:– Deixa’m anar, que despunta l’alba.Jacob va respondre:– No et deixaré anar que no m’hagis beneït.
28. L’altre li va demanar:– Com et dius?Ell respongué:– Jacob.
29. Li diu:– D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.
30. Jacob li demanà:– Digues-me, si et plau, el teu nom.Però ell va respondre:– Per què em preguntes el meu nom?I el va beneir allà mateix.
31. Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia:– He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida.
32. El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama.
33. Per això encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l’articulació de la cuixa, perquè el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.