37. Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos!
38. Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats.
39. No t’he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit.
40. De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls.
41. He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades.
42. Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.
43. Laban va respondre a Jacob:– Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Què puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat?
44. Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.
45. Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.
46. Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.
47. Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadutà, i Jacob el va anomenar Galed,