28. Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny!
29. Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.”
30. Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus?
31. Jacob va respondre a Laban:– Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles.
32. Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.
33. Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel.
34. Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res.
35. Raquel va dir llavors al seu pare:– Que el meu senyor no s’enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones.Acabat l’escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics.