22. Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.
23. Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad.
24. Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»
25. Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.
26. Laban va dir a Jacob:– Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.
27. Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.
28. Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny!
29. Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.”
30. Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus?
31. Jacob va respondre a Laban:– Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles.
32. Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.