2. A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans.
3. El Senyor va dir a Jacob:– Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu.
4. Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquè vinguessin al camp on tenia els seus ramats,
5. i els digué:– He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans; però el Déu del meu pare és amb mi.
6. Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces;
7. i tanmateix s’ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Però Déu no ha permès que em fes mal.
8. Si el vostre pare deia: “Les cries clapejades seran la teva paga”, tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: “Les cries tacades seran el teu sou”, tot el ramat paria bestiar tacat.
9. Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.
10. Una vegada, a l’època en què el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats.
11. Durant el somni, l’àngel de Déu em va cridar: “Jacob!” Jo vaig respondre: “Què manes?”
12. Ell em va dir: “Mira i fixa-t’hi bé: tots els mascles que cobreixen les ovelles són ratllats, clapats o tacats. És que jo veig tot el que Laban t’està fent.
13. Jo sóc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”
14. Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:– ¿És que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare?
15. ¿No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?
16. Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat.
17. Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.