17. Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.
18. Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.
19. Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare.
20. Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res.
21. Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n’anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.
22. Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.
23. Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad.
24. Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»
25. Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.
26. Laban va dir a Jacob:– Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.
27. Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.