23. Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia:– Déu m’ha tret el deshonor.
24. I li va posar Josep, dient:– Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!
25. Després del naixement de Josep, Jacob digué a Laban:– Deixa’m tornar a casa meva, al meu país.
26. Dóna’m les meves dones i els meus fills i me n’aniré. Per elles he treballat al teu servei, i saps prou bé el servei que t’he fet.
27. Laban li va dir:– Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva.
28. Digues-me quina paga et dec, que jo te la donaré.
29. Jacob li va respondre:– Tu saps com t’he servit i com ha augmentat el teu bestiar gràcies a mi.
30. Abans que jo arribés, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t’ha beneït al meu pas. Ara és l’hora que jo treballi per a la meva família.
31. Laban li preguntà:– Què vols que et doni?Jacob respongué:– No cal que em donis res; però, si acceptes el que et proposo, tornaré a pasturar i a guardar el teu ramat.
32. Avui passaré per tots els teus ramats i separaré totes les ovelles clapades, tacades o negres, i, entre les cabres, les clapades o tacades: aquesta serà la meva paga.
33. Així, en endavant podràs comprovar si sóc honrat i verificar la meva paga: si trobes entre les meves cabres algun cap de bestiar que no sigui clapat o ratllat, i entre les meves ovelles alguna que no sigui negra o clapada, senyal que l’hauré robat.
34. Laban va dir:– D’acord. Fem-ho tal com dius.
35. Aquell mateix dia, Jacob va separar dels ramats de Laban tots els bocs i cabres clapats o tacats i totes les ovelles negres, i els va confiar als seus fills.
36. Laban va deixar un espai de tres dies de camí entre els seus ramats i els de Jacob. I Jacob pasturava la resta del ramat de Laban.