1. La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.Preguntà, doncs, a la dona:– Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
2. La dona va respondre a la serp:– Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí,
3. però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
4. La serp li va replicar:– No, no morireu pas!
5. Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal.
6. Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.
7. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8. Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9. Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:– On ets?
10. Ell li va respondre:– He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.
11. El Senyor-Déu li replicà:– Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?
12. L’home va respondre:– La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.
13. Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:– Per què ho has fet, això?Ella va respondre:– La serp m’ha enganyat i n’he menjat.