20. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.
21. Aleshores Jacob va dir a Laban:– Dóna’m la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.
22. Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces.
23. Però, al vespre, Laban va prendre la seva filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella.
24. Laban havia donat la seva esclava Zilpà a la seva filla perquè fos la seva serventa.
25. L’endemà al matí, Jacob s’adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban:– Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servei? Per què m’has enganyat?
26. Laban va replicar:– Aquí no tenim per costum de casar primer la filla petita i després la gran.
27. Acaba la setmana de noces i també la filla petita et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servei.
28. Jacob s’hi avingué: després de la setmana de noces amb Lia, Laban li va donar per muller la seva filla Raquel.
29. Laban havia donat la seva esclava Bilhà a la seva filla Raquel perquè fos la seva serventa.
30. Jacob es va casar també amb Raquel i se l’estimà més que Lia. I durant set anys més va continuar treballant al servei de Laban.
31. Quan el Senyor veié que Lia no era estimada, la va fer fecunda, mentre que Raquel era estèril.
32. Lia va quedar embarassada i va donar a llum un fill, que anomenà Rubèn. Ella explicava:– El Senyor ha vist la meva humiliació. Ara el meu marit m’estimarà.
33. Va quedar encara embarassada i va donar a llum un segon fill. Deia:– El Senyor ha sentit que jo no era estimada i m’ha donat un altre fill.El va anomenar Simeó.
34. Tornà a quedar embarassada i va donar a llum un tercer fill. Deia:– Aquest cop el meu marit s’afeccionarà a mi, ja que li he donat tres fills.Jacob el va anomenar Leví.
35. Va tornar a quedar embarassada i donà a llum un quart fill. Deia:– Ara lloaré el Senyor.El va anomenar Judà. I Lia va parar de tenir fills.