17. Lia tenia uns ulls apagats. Raquel era bonica i de bon veure.
18. Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban:– Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita.
19. Laban s’hi va avenir:– Prefereixo donar-te-la a tu que no pas a un qualsevol. Queda’t amb mi.
20. Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.
21. Aleshores Jacob va dir a Laban:– Dóna’m la meva dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.
22. Laban va convidar tota la gent de la contrada al banquet de noces.
23. Però, al vespre, Laban va prendre la seva filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella.
24. Laban havia donat la seva esclava Zilpà a la seva filla perquè fos la seva serventa.
25. L’endemà al matí, Jacob s’adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban:– Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servei? Per què m’has enganyat?
26. Laban va replicar:– Aquí no tenim per costum de casar primer la filla petita i després la gran.