Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50

Antic Testament

Nou Testament

Gènesi 28 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre:– No et casis amb cap filla del país de Canaan.

2. Vés-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare. Pren per muller una noia d’allà, una de les filles de Laban, el germà de la teva mare.

3. Que el Déu totpoderós et beneeixi i et faci fecund i prolífic, perquè arribis a ser una comunitat de pobles.

4. Que us doni, a tu i als teus descendents, la benedicció d’Abraham, perquè posseeixis aquest país, on ara vius com a immigrant, el país que Déu va donar a Abraham.

5. Isaac va acomiadar Jacob, i aquest se n’anà a Padan-Aram, a viure amb Laban, fill de l’arameu Betuel i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d’Esaú.

6. Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram per a casar-se amb una noia d’allà. Va sentir que, mentre el beneïa, Isaac li havia manat que no es casés amb cap filla del país de Canaan,

7. i que Jacob, obedient al seu pare i a la seva mare, se n’havia anat cap a Padan-Aram.

8. Esaú comprengué llavors que les dones cananees desagradaven al seu pare Isaac.

9. Per això se n’anà a trobar Ismael, fill d’Abraham, i, a més de les dones que tenia, es va casar amb la seva filla Mahalat, germana de Nebaiot.

Somni de Jacob

10. Jacob va sortir de Beerxeba cap a la ciutat d’Haran.

11. Quan el sol ja s’havia post, va arribar en un indret i s’hi quedà per fer-hi nit. Va prendre una pedra, se la posà per capçal i va dormir en aquell lloc.

12. Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven.

13. El Senyor es trobava davant seu i li deia:– Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència.

14. La teva descendència serà tan nombrosa com els grans de pols de la terra. T’estendràs a orient i a occident, al nord i al sud. Totes les famílies del país es valdran del teu nom i del nom dels teus descendents per a beneir-se.

15. Jo sóc amb tu. Et guardaré pertot arreu on aniràs i et faré tornar en aquesta terra. No t’abandonaré que no hagi complert tot el que t’he promès.

16. Quan Jacob es desvetllà, va dir:– Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia.

17. I ple de temor va exclamar:– Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.

18. Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli.

19. I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz.

20. Després, Jacob va fer aquesta prometença:– Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit

21. i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu,

22. i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.