29. Que tinguis pobles per vassalls,i nacions que et prestin homenatge.Sigues senyor dels teus germans:que et prestin homenatgeels fills de la teva mare.Maleïts els qui et maleiran,beneïts els qui et beneiran.
30. Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar.
31. Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32. Isaac li pregunta:– Qui ets, tu?Ell li respon:– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33. Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
34. Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:– Beneeix-me també a mi, pare!
35. Isaac li va dir:– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
36. Esaú va exclamar:– Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció.I va afegir:– ¿No et queda cap benedicció per a mi?
37. Isaac li respongué:– L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38. Esaú va insistir:– ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!Esaú va esclatar en plors.
39. Llavors el seu pare li va dir:– Viuràs lluny de la ufanor de la terra,lluny de la rosada que baixa del cel.
40. Viuràs de la teva espasai serviràs el teu germà.Però, quan et revoltis,trencaràs el seu joui te’l trauràs del coll.
41. Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.»
42. Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:– El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te.
43. Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban.
44. Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà.
45. Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?