26. el seu pare li digué:– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27. S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:– Oh, l’olor del meu fill!És la d’un campque el Senyor beneeix.
28. Que, de la rosada del celi de la ufanor de la terra,Déu et doni blat i vi en abundància.
29. Que tinguis pobles per vassalls,i nacions que et prestin homenatge.Sigues senyor dels teus germans:que et prestin homenatgeels fills de la teva mare.Maleïts els qui et maleiran,beneïts els qui et beneiran.
30. Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar.
31. Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32. Isaac li pregunta:– Qui ets, tu?Ell li respon:– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33. Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
34. Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:– Beneeix-me també a mi, pare!