24. Tornà a preguntar-li:– Ets realment el meu fill Esaú?Jacob va respondre:– Sí que el sóc.
25. Isaac digué:– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure,
26. el seu pare li digué:– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27. S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:– Oh, l’olor del meu fill!És la d’un campque el Senyor beneeix.
28. Que, de la rosada del celi de la ufanor de la terra,Déu et doni blat i vi en abundància.
29. Que tinguis pobles per vassalls,i nacions que et prestin homenatge.Sigues senyor dels teus germans:que et prestin homenatgeels fills de la teva mare.Maleïts els qui et maleiran,beneïts els qui et beneiran.
30. Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar.