11. Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:– El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina.
12. Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
13. La seva mare replicà:– Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14. Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac.
15. Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit.
16. I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll.
17. Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat.
18. Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:– Pare.Isaac li va respondre:– Sí, fill meu. Qui ets?
19. Jacob va dir al seu pare:– Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
20. Isaac va preguntar al seu fill:– Com és que has trobat caça tan aviat?Ell li respon:– El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
21. Isaac li diu:– Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22. Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23. Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir.
24. Tornà a preguntar-li:– Ets realment el meu fill Esaú?Jacob va respondre:– Sí que el sóc.