15. havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia.
16. Abimèlec va dir a Isaac:– Vés-te’n del nostre país, que t’has fet molt més poderós que nosaltres.
17. Isaac va partir d’allà, acampà a la vall de Guerar i s’hi va quedar.
18. Isaac tornà a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat després de la seva mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat.
19. Un dia, els servents d’Isaac van excavar un pou a la vall i van trobar una deu d’aigua viva.
20. Llavors els pastors de Guerar es posaren a discutir amb els pastors d’Isaac tot dient:– Aquesta aigua és nostra!Isaac li va donar el nom de pou d’Éssec (que vol dir «baralla»), perquè s’havien barallat amb ell.
21. Van excavar un altre pou i també van discutir. Isaac li va donar el nom de Sitnà (que vol dir «discussió»).
22. Es va allunyar d’allà i excavà un altre pou, que no va provocar discussions. Isaac li va posar el nom de Rehobot (que vol dir «espai ample»), perquè deia: «Ara sí que el Senyor ens ha donat un espai ample per a prosperar en el país.»
23. D’allà se’n va anar cap a Beerxeba.
24. Aquella mateixa nit el Senyor es va aparèixer a Isaac i li digué:– Jo sóc el Déu del teu pare Abraham. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. Et beneiré i faré créixer el nombre dels teus descendents per amor del meu servent Abraham.
25. Isaac va aixecar un altar en aquell indret i va invocar-hi Déu amb el nom de «el Senyor». Va plantar-hi la seva tenda, i els seus servents hi excavaren un altre pou.
26. Abimèlec va venir des de Guerar a visitar-lo amb el seu amic Ahuzat i amb Picol, el cap del seu exèrcit.
27. Isaac els preguntà:– Per què em veniu a trobar, si em detesteu i em vau treure del vostre territori?
28. Ells li respongueren:– Hem vist clarament que el Senyor és amb tu i hem pensat que entre nos-altres i tu convé que hi hagi un pacte amb jurament.
29. Jura que no ens faràs cap mal. Nosaltres no t’hem pas tractat malament; sempre t’hem tractat bé i hem deixat que te n’anessis en pau, tu que ara ets el beneït del Senyor.
30. Isaac els va oferir un banquet, i van menjar i beure junts.
31. L’endemà es llevaren de bon matí i es van prestar jurament l’un a l’altre. Isaac els acomiadà i ells se’n van anar en pau.
32. Aquell mateix dia els servents d’Isaac vingueren a informar-lo que havien trobat aigua en el pou que havien excavat.
33. Isaac va donar al pou el nom de Xibà. Per això, encara avui, la ciutat s’anomena Beer-xeba, que vol dir «pou del jurament».