1. Hi hagué una altra època de fam al país, a més de la que hi havia hagut en temps d’Abraham. Isaac se’n va anar cap a Guerar, on Abimèlec era rei dels filisteus.
2. El Senyor es va aparèixer a Isaac i li va dir:– No baixis a Egipte. Queda’t al país que jo et dic.
3. Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham.
4. Faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se,
5. perquè Abraham va escoltar la meva veu i va complir els meus manaments, els meus preceptes, els meus decrets i les meves lleis.
6. Isaac, doncs, vivia a Guerar.
7. Els homes d’aquell lloc li feien preguntes sobre la seva dona. Ell deia que era la seva germana: no gosava dir que era la seva dona per por que no el matessin, ja que ella era molt bonica.
8. Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abimèlec, rei dels filisteus, guaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seva dona.
9. Llavors Abimèlec va fer cridar Isaac i li digué:– Així Rebeca és la teva dona! Per què has dit que era la teva germana?Isaac va respondre que tenia por que no el matessin per causa d’ella.
10. Abimèlec li va dir:– Per què ens ho has fet, això? Ha vingut de poc que algú d’aquest poble no dormís amb la teva dona, i ens hauries fet a tots culpables!
11. Abimèlec va donar aquesta ordre a tot el poble:– Qui toqui aquest home o la seva dona serà condemnat a mort.
12. Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perquè el Senyor l’havia beneït.
13. S’anava enriquint cada vegada més i va arribar a ser molt ric.
14. Tenia ramats d’ovelles i cabres, bous i vaques, i molts servents.Els filisteus, que l’envejaven,
15. havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia.
16. Abimèlec va dir a Isaac:– Vés-te’n del nostre país, que t’has fet molt més poderós que nosaltres.
17. Isaac va partir d’allà, acampà a la vall de Guerar i s’hi va quedar.
18. Isaac tornà a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat després de la seva mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat.