57. Ells van dir:– Cridem la noia i demanem el seu parer.
58. Van cridar Rebeca i li van demanar:– Vols anar-te’n amb aquest home?Ella respongué:– Sí.
59. Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l’administrador d’Abraham amb els seus homes.
60. I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:– Tu ets la nostra germana;que de tu en surtin milers de miríades,que els teus descendents posseeixinles ciutats dels seus enemics.
61. Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l’administrador d’Abraham. Així ell va prendre Rebeca, i se’n van anar.
62. Justament Isaac, que vivia a la regió del Nègueb, havia vingut del pou de Lahai-Roí.
63. Isaac havia sortit al camp a passejar al caient de la tarda quan va veure uns camells que venien.
64. Rebeca veié Isaac, saltà del camell
65. i va preguntar a l’administrador:– Qui és aquest home que va pel camp i ve a trobar-nos?Ell li respongué:– És el meu amo.Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.
66. L’administrador va contar a Isaac tot el que havia fet.
67. Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare.