53. Després va treure del seu bagatge objectes de plata i d’or i vestits i els va donar a Rebeca. També va oferir rics presents al germà i a la mare.
54. L’administrador i els seus homes van menjar i beure i es van quedar allà aquella nit.L’endemà al matí, després de llevar-se, l’administrador d’Abraham va dir:– Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
55. Però el germà i la mare van replicar:– Deixa que la noia es quedi uns deu dies amb nosaltres. Després, que se’n vagi.
56. Però ell insistí:– No m’entretingueu, ara que el Senyor ha fet reeixir el meu viatge. Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
57. Ells van dir:– Cridem la noia i demanem el seu parer.
58. Van cridar Rebeca i li van demanar:– Vols anar-te’n amb aquest home?Ella respongué:– Sí.
59. Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l’administrador d’Abraham amb els seus homes.
60. I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:– Tu ets la nostra germana;que de tu en surtin milers de miríades,que els teus descendents posseeixinles ciutats dels seus enemics.