45. Encara no havia acabat de pregar, que sortia Rebeca amb la seva gerra a l’espatlla. Ha baixat cap al pou i n’ha tret aigua. Jo li he demanat que em deixés beure.
46. Ella, tot seguit, ha baixat la gerra de l’espatlla i m’ha dit: “Beu i abeuraré també els camells.” He begut, i ella ha abeurat els camells.
47. Quan li he demanat de qui era filla, m’ha dit que ho era de Betuel, fill de Nahor i Milcà. Llavors li he posat l’anell al nas i els braçalets als braços.
48. Després m’he agenollat i m’he prosternat per adorar i beneir el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m’ha guiat pel bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del seu germà.
49. »Ara, doncs, digueu-me si voleu ser bondadosos i lleials amb el meu amo. Si no ho voleu, digueu-m’ho i me n’aniré a dreta o a esquerra.
50. Laban i Betuel li van respondre:– El Senyor ha dit la darrera paraula; nosaltres no la podem pas discutir.
51. Aquí tens Rebeca. Pren-la i vés-te’n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.
52. Quan l’administrador d’Abraham va sentir aquestes paraules, es prosternà fins a tocar a terra davant el Senyor.
53. Després va treure del seu bagatge objectes de plata i d’or i vestits i els va donar a Rebeca. També va oferir rics presents al germà i a la mare.
54. L’administrador i els seus homes van menjar i beure i es van quedar allà aquella nit.L’endemà al matí, després de llevar-se, l’administrador d’Abraham va dir:– Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
55. Però el germà i la mare van replicar:– Deixa que la noia es quedi uns deu dies amb nosaltres. Després, que se’n vagi.
56. Però ell insistí:– No m’entretingueu, ara que el Senyor ha fet reeixir el meu viatge. Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
57. Ells van dir:– Cridem la noia i demanem el seu parer.