42. »Avui, doncs, quan he arribat vora el pou, he fet aquesta pregària: “Senyor, Déu del meu amo Abraham, fes reeixir el viatge que he emprès.
43. Jo m’estaré al costat del pou i demanaré a la noia que vindrà a treure aigua que em deixi beure una mica d’aigua de la seva gerra.
44. Si em diu: ‘Beu i abeuraré també els camells’, sabré que ella és la que tu, Senyor, has destinat per al fill del meu amo.”
45. Encara no havia acabat de pregar, que sortia Rebeca amb la seva gerra a l’espatlla. Ha baixat cap al pou i n’ha tret aigua. Jo li he demanat que em deixés beure.
46. Ella, tot seguit, ha baixat la gerra de l’espatlla i m’ha dit: “Beu i abeuraré també els camells.” He begut, i ella ha abeurat els camells.
47. Quan li he demanat de qui era filla, m’ha dit que ho era de Betuel, fill de Nahor i Milcà. Llavors li he posat l’anell al nas i els braçalets als braços.
48. Després m’he agenollat i m’he prosternat per adorar i beneir el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m’ha guiat pel bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del seu germà.
49. »Ara, doncs, digueu-me si voleu ser bondadosos i lleials amb el meu amo. Si no ho voleu, digueu-m’ho i me n’aniré a dreta o a esquerra.
50. Laban i Betuel li van respondre:– El Senyor ha dit la darrera paraula; nosaltres no la podem pas discutir.
51. Aquí tens Rebeca. Pren-la i vés-te’n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.
52. Quan l’administrador d’Abraham va sentir aquestes paraules, es prosternà fins a tocar a terra davant el Senyor.
53. Després va treure del seu bagatge objectes de plata i d’or i vestits i els va donar a Rebeca. També va oferir rics presents al germà i a la mare.
54. L’administrador i els seus homes van menjar i beure i es van quedar allà aquella nit.L’endemà al matí, després de llevar-se, l’administrador d’Abraham va dir:– Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
55. Però el germà i la mare van replicar:– Deixa que la noia es quedi uns deu dies amb nosaltres. Després, que se’n vagi.
56. Però ell insistí:– No m’entretingueu, ara que el Senyor ha fet reeixir el meu viatge. Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
57. Ells van dir:– Cridem la noia i demanem el seu parer.
58. Van cridar Rebeca i li van demanar:– Vols anar-te’n amb aquest home?Ella respongué:– Sí.
59. Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l’administrador d’Abraham amb els seus homes.