28. Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare.
29-30. Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Quan Laban va veure l’anell i els braçalets que duia la seva germana Rebeca i va sentir-li explicar el que li havia dit aquell home, sortí corrents cap al pou a rebre’l. El va trobar encara amb els camells, al costat del pou,
31. i li digué:– Per què t’estàs aquí fora? Entra a casa nostra, beneït del Senyor. Jo mateix t’hi he preparat allotjament i un lloc per als camells.
32. L’administrador d’Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l’administrador i els seus homes es rentessin els peus.
33. Després els van parar taula, però l’administrador digué:– No tastaré res fins que no hagi dit el que tinc per dir.Laban li va respondre:– Parla.
34. Llavors ell va explicar:– Jo sóc l’administrador d’Abraham.
35. El Senyor ha omplert el meu amo de benediccions i l’ha enriquit. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases.
36. I Sara, la muller del meu amo, malgrat la seva edat avançada, li ha infantat un fill, que serà l’hereu de tot.
37. El meu amo em va conjurar així: “No triïs una dona per al meu fill entre les noies del país dels cananeus, on ara visc.