26. Llavors l’home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor.
27. I digué:– Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m’ha conduït directament a casa dels parents del meu amo.
28. Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare.
29-30. Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Quan Laban va veure l’anell i els braçalets que duia la seva germana Rebeca i va sentir-li explicar el que li havia dit aquell home, sortí corrents cap al pou a rebre’l. El va trobar encara amb els camells, al costat del pou,
31. i li digué:– Per què t’estàs aquí fora? Entra a casa nostra, beneït del Senyor. Jo mateix t’hi he preparat allotjament i un lloc per als camells.
32. L’administrador d’Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l’administrador i els seus homes es rentessin els peus.
33. Després els van parar taula, però l’administrador digué:– No tastaré res fins que no hagi dit el que tinc per dir.Laban li va respondre:– Parla.
34. Llavors ell va explicar:– Jo sóc l’administrador d’Abraham.