17. Llavors l’administrador d’Abraham va córrer a trobar-la i li digué:– Deixa’m beure, si et plau, una mica d’aigua de la teva gerra.
18. Ella va respondre:– Beu, senyor meu.I tot seguit va abaixar la gerra al braç i li donà beure.
19. Acabat, ella va dir:– Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguin prou.
20. Va buidar ràpidament la gerra a l’abeurador i va córrer cap al pou a treure més aigua. En va pouar per a tots els camells.
21. L’home la contemplava en silenci, tot demanant-se si el Senyor havia fet reeixir o no el seu viatge.
22. Quan tots els camells van acabar de beure, aquell home prengué un anell d’or dels que es duen al nas i dos braçalets d’or. L’anell pesava mig sicle, i els braçalets, deu.
23. Després li va demanar:– Digues-me, si et plau, de qui ets filla i si a casa del teu pare hi ha prou lloc perquè puguem fer-hi nit.
24. Ella li va respondre:– Sóc la filla de Betuel, el fill que Milcà va donar a Nahor.
25. I afegí:– A casa tenim molta palla i farratge, i lloc per a passar-hi la nit.
26. Llavors l’home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor.
27. I digué:– Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m’ha conduït directament a casa dels parents del meu amo.
28. Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare.
29-30. Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Quan Laban va veure l’anell i els braçalets que duia la seva germana Rebeca i va sentir-li explicar el que li havia dit aquell home, sortí corrents cap al pou a rebre’l. El va trobar encara amb els camells, al costat del pou,
31. i li digué:– Per què t’estàs aquí fora? Entra a casa nostra, beneït del Senyor. Jo mateix t’hi he preparat allotjament i un lloc per als camells.