16. Era una noia molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir la gerra i se’n tornava amunt.
17. Llavors l’administrador d’Abraham va córrer a trobar-la i li digué:– Deixa’m beure, si et plau, una mica d’aigua de la teva gerra.
18. Ella va respondre:– Beu, senyor meu.I tot seguit va abaixar la gerra al braç i li donà beure.
19. Acabat, ella va dir:– Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguin prou.
20. Va buidar ràpidament la gerra a l’abeurador i va córrer cap al pou a treure més aigua. En va pouar per a tots els camells.
21. L’home la contemplava en silenci, tot demanant-se si el Senyor havia fet reeixir o no el seu viatge.