10. L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor.
11. En arribar vora el pou que hi ha a la sortida de la ciutat, va fer ajeure els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a treure aigua.
12. I va pregar així:– Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobi avui la persona encertada.
13. Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat.
14. La noia a qui diré: “Deixa’m beure de la teva gerra” i que em respongui: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.
15. Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia la gerra a l’espatlla.