1. Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions.
2. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns:– Posa la teva mà sota la meva cuixa
3. i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc.
4. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela.
5. L’administrador li va preguntar:– Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d’on vas sortir?
6. Abraham li respongué:– Guarda-te’n bé, de fer-hi tornar el meu fill.
7. El Senyor, Déu del cel, em va prendre de casa del meu pare i del meu país d’origen. Ell ha parlat amb mi i m’ha jurat que donarà aquest país a la meva descendència. Ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia i et puguis endur d’allà una muller per al meu fill.
8. Però, si ella no volia venir amb tu, la meva adjuració no t’obligarà. Sigui com sigui, no facis tornar el meu fill en aquell país.