1. Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions.
2. Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns:– Posa la teva mà sota la meva cuixa
3. i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc.
4. Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela.
5. L’administrador li va preguntar:– Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d’on vas sortir?
6. Abraham li respongué:– Guarda-te’n bé, de fer-hi tornar el meu fill.
7. El Senyor, Déu del cel, em va prendre de casa del meu pare i del meu país d’origen. Ell ha parlat amb mi i m’ha jurat que donarà aquest país a la meva descendència. Ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia i et puguis endur d’allà una muller per al meu fill.
8. Però, si ella no volia venir amb tu, la meva adjuració no t’obligarà. Sigui com sigui, no facis tornar el meu fill en aquell país.
9. L’administrador va posar la seva mà sota la cuixa d’Abraham, el seu amo, i Abraham el va conjurar que complís aquest encàrrec.
10. L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor.
11. En arribar vora el pou que hi ha a la sortida de la ciutat, va fer ajeure els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a treure aigua.
12. I va pregar així:– Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobi avui la persona encertada.
13. Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat.
14. La noia a qui diré: “Deixa’m beure de la teva gerra” i que em respongui: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.
15. Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia la gerra a l’espatlla.