9. que em cedeixi la possessió de la cova de Macpelà, que és propietat seva i que es troba a l’extrem del seu camp. Jo li pagaré el que val, i així tindré una sepultura en propietat dintre el vostre territori.
10. Efron, l’hitita, era allà entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat:
11. – No, senyor meu, escolta’m: et dono el camp i et dono també la cova que hi ha. Te’n faig donació en presència de la gent del meu poble. Enterra-hi la teva difunta.
12. Abraham es va prosternar encara davant els pobladors del país
13. i va parlar a Efron en veu alta davant la gent d’aquella terra. Li digué:– Fes-me, si et plau, la mercè d’escoltar-me: jo et pagaré el valor del teu camp. Accepta-ho, i jo hi enterraré la meva difunta.
14. Efron va respondre a Abraham amb aquestes paraules:
15. – Senyor meu, escolta’m: què és, per a tu i per a mi, un terreny que val quatre-cents sicles de plata? Enterra-hi la teva difunta!
16. Abraham i Efron es van entendre i, en presència dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders.
17. Així el camp d’Efron a Macpelà, davant de Mambré, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el perímetre de la finca
18. van quedar propietat d’Abraham, i en foren testimonis tots els hitites que estaven reunits a les portes de la ciutat.
19. Després Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan.
20. Així el camp i la cova van quedar propietat d’Abraham com a sepultura adquirida als hitites.