1. Sara va viure cent vint-i-set anys
2. i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol.
3. Després va deixar la seva difunta i se n’anà a parlar amb els hitites, els pobladors d’aquell país. Els va dir:
4. – Jo sóc un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres. Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta.
5. Els hitites van respondre:
6. – Escolta’ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et negarà el seu sepulcre perquè hi enterris la teva muller difunta.
7. Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del país;
8. i els va parlar en aquests termes:– Si és voluntat vostra que enterri aquí la meva muller difunta, us prego que supliqueu de part meva Efron, fill de Sóhar,
9. que em cedeixi la possessió de la cova de Macpelà, que és propietat seva i que es troba a l’extrem del seu camp. Jo li pagaré el que val, i així tindré una sepultura en propietat dintre el vostre territori.
10. Efron, l’hitita, era allà entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat: