13. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
14. Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.
15. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust
16. i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
17. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:– Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.
18. Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble.
19. Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.
20. Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc.
21. Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
22. En aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Picol, cap del seu exèrcit, va dir a Abraham:– El Senyor és amb tu en tot el que fas.
23. Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.
24. Abraham respongué:– T’ho juro!
25. Abraham es va queixar a Abimèlec per un pou que els servents del rei havien pres per la força.