27. Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor.
28. Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29. Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
30. Lot, que tenia por de quedar-se a Sóar, va pujar des d’aquesta ciutat per anar-se’n a viure a la regió muntanyosa amb les seves dues filles. Es van instal·lar en una cova.
31. La filla gran va dir a la petita:– El nostre pare és vell i en aquesta contrada no hi ha homes per a unir-se amb nosaltres tal com fan arreu.
32. Vinga, fem beure vi al nostre pare i passarem la nit amb ell: així tindrem descendents seus.
33. Aquella mateixa nit van emborratxar el seu pare, i la gran va jeure amb ell, sense que ell se n’adonés, ni de quan ella s’hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
34. L’endemà, la gran digué a la petita:– Aquesta nit passada he dormit amb el pare; fem-li beure vi també aquesta nit i vés a dormir amb ell: així tindrem descendents seus.
35. Aquella nit tornaren a emborratxar el seu pare, i la petita va jeure amb ell, sense que ell se n’adonés, ni de quan ella s’hi va ajeure ni de quan es va aixecar.
36. Les dues filles de Lot van quedar embarassades del seu pare.
37. La gran va tenir un fill i li va posar el nom de Moab. És l’avantpassat dels actuals moabites.
38. També la petita va tenir un fill i li va posar el nom de Benammí. És l’avantpassat dels actuals ammonites.