13. El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.
14. Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir:– De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat!Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure.
15. A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:– Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
16. Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17. Un cop fora, li van dir:– Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18. Lot els va dir:– No, senyor meu!
19. Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré.
20. Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida.
21. Ell li va respondre:– Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles.
22. Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.Per això la ciutat es diu Sóar.
23. Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar,
24. i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.
25. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.
26. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27. Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor.
28. Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29. Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.