11. Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills,
12. es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»
13. El Senyor digué a Abraham:– Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills?
14. Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
15. Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:– Sí que has rigut!
16. Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los.
17. El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré?
18. Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.
19. Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»
20. Llavors el Senyor digué a Abraham:– El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat.
21. Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
22. Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell.