15. Després, Déu digué a Abraham:– A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara.
16. Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
17. Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?»
18. I va dir a Déu:– Ja estaré content que visqui Ismael.
19. Déu li replicà:– Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança.
20. Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble.
21. Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps.
22. Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant.
23. Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.
24-25. Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats.
26. Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia,
27. amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d’Abraham com els comprats als estrangers.