1. Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:– Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.
2. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
3. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
4. – Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles.
5. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles.
6. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis.
7. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència.
8. A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
9. Déu digué encara a Abraham:– Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança.
10. Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats.
11. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres.
12. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge.